Visita del Mossèn Gaspar Mora i Fra Agustí Boadas a Romania VIDEO

Visita del Mossèn Gaspar Mora i Fra Agustí Boadas a Romania
Visita del Mossèn Gaspar Mora i Fra Agustí Boadas a Romania
Visita del Mossèn Gaspar Mora i Fra Agustí Boadas a Romania

Visita del Mossèn Gaspar Mora i Fra Agustí Boadas a Romania

Per uns dies hem tingut l’honor de tenir com a convidats a dos dels més importants pensadors de Catalunya: el Mossèn Gaspar Mora i el Fra Agustí Boadas. Com calia els hem rebut a l’aeroport de Cluj-Napoca – la capital de Transsilvània, Romania amb pa, sal i cava romanesa.

La sorpresa especial preparada per ells va ser l’entonació dels himnes de Catalunya, de Romania i de la Unió Europea. Va ser un moment d’identitat romànica i cultura europea amb les meves alumnes, futures mestres d’escola i els teòlegs catalans. És a dir, una rebuda oficial pels germans catalans.

D’aquí hem començat una aventura de descobriment i coneixement religiós, cultural, antropològic, gastronòmic i lingüístic del país.

Primer, hem explorat la capital de Transsilvània que és una ciutat internacional amb arrels dacics, romans, hongareses i romaneses. Entre la catedral ortodoxa romanesa i la catedral catòlica hongaresa és tot el centre històric de Cluj-Napoca.

Un moment bonic va ser al Monestir Ortodoxa de Nicula, on la icona de la Verge crida cada any millers i millers de peregrins de tota Transsilvània. El fra Agustí Boadas ha hagut de tornar cap a Sabadell, així que amb mossèn Gaspar Mora hem continuat l’aventura per Romania.

Després, hem marxat a Aiud per investigar el genocidi intel·lectual i religiós dels comunistes. Així hem vist la capella de les víctimes de la presó comunista amb el seu ossari carregat de sofriments i injustícies.

A Blaj hem fet una incursio a l’història de l’esdevenir dels romanesos de l’epoca moderna.

Amb la conquesta dels reis hongaresos de Transsilvània, els romanesos que van perdre el país en l’edat mitjana es en van quedar com a ciutadans del segon nivell. A la modernitat mitjançant l’Església Unida amb Roma, la nova Església Ortodoxa i l’escola romanesa de Transsilvània, els romanesos han retrobat la dignitat del poble i han reconquerit els seus drets socials que van pujar fins al moment de l’unificació de Transsilvània amb Moldàvia i Valàquia en Romania a 1918.

La gran riquesa de Transsilvània va ser la seva diversitat ètnica i religiosa, així ens hem anat a les terres dels antics saxons de Medias i Sighisoara (UNESCO), després a la regió dels secui de parla hongaresa: Miercurea Ciuc.

Avui la minoria saxona alemanya gairebé ha desaparegut després de la gran fugida per por dels russos, un cop que Hitler ha perdut la Segona Guerra Mundial i als últims anys per la immigració cap a Alemanya. Es queden les seves Esglésies fortificats patrimonis de la humanitat buides dels qui abans els tenien vives. La minoria secui de parla hongaresa està també en regrés per la manca de natalitat i la immigració cap a Hongria.

A Sumuleu Ciuc hem descobert el lloc més important de peregrinació pels hongaresos catòlics al monestir francisca on hi ha una estàtua de la Verge des de fa 450 anys.

Ara érem endavant dels Carpats i per les gorges del Bicaz ens hem „perdut” entre les roques i el sentit cap a Moldàvia.

Un cop arribats a Moldàvia el Monestir de Neamt ens ha obert a la nit les seves portes misterioses on hem trobat la tomba l’un sant anònim al mig de carrer.

Després hem passat a Bucovina per gaudir de les seves Esglésies pintades (UNESCO): Suceava, Gura Humorului i Voronet. Aquí la mà de Déu que porta als justos ens ha rebut als santuaris i el tardo buit de gent ens ha fet sentir com els únics peregrins estrangers que estan descobrint la gran riquesa artística de l’ortodòxia.

Ens hem tornat pel Pas del Borgo una altra vegada cap a Transsilvània i al cim dels Carpats ens hem divertit de la interpretació turística donada pels comunistes a la famosa llegenda de Dràcula.

Al final hem arribat un altre cop a Cluj on els nostres camins se’ns han desviat cap a Barcelona i els meus cap a Bistrita.

Pels catalans i castellans, Romania, un país tan desconegut, després de passar una estona en ell esdevé una segona casa que amb bona companya els crida de nou per noves experiències interessants…

Prof. Florin I. Bojor     

You may also like...

Lasă un răspuns

Adresa ta de email nu va fi publicată. Câmpurile necesare sunt marcate *


*

Poți folosi aceste etichete și atribute HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>